¿Les parelles de fet tenen dret a pensió de viudetat en cas de defunció?
El capítol IV del Codi Civil de Catalunya, referent a la convivència estable en parella, articles 234-1 i següents, regula els efectes i requisits de la parella estable a Catalunya.
La parella estable son dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial, i es troben en algun dels casos següents: convivència superior a dos anys ininterromputs, si durant la convivència tenen un fill comú o si formalitzen la relació en escriptura pública.
Per altra banda, l’article 38.4 del text refós de la Llei de Classes Passives de l’Estat (RDL 670/1987) estableix, entre d’altres consideracions, que tindran dret a la pensió de viudetat qui es trobés unit al causant en el moment de la seva mort, formant una parella de fet.
Seguidament estableix que es considerarà parella de fet la constituïda, amb una relació d’afectivitat anàloga a la conjugal, pels qui no estant impedits per contraure matrimoni, no tinguin vincle matrimonial amb una altra persona i acreditin, mitjançant el certificat corresponent d’empadronament, una convivència estable i notòria amb caràcter immediat a la mort del causant i amb una durada ininterrompuda no inferior a cinc anys.
¿Com s’acredita la parella de fet?
L’existència de parella de fet s’acreditarà mitjançant certificació de la inscripció en algun dels registres específics existents a les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència o mitjançant document públic on consti la constitució d’aquesta parella.
Tant l’esmentada inscripció com la formalització del document públic corresponent, s’han d’haver produït amb una antelació mínima de dos anys respecte a la data de la mort del causant.
El dia 24 de març de 2022, la Secció 4ª de la Sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem va dictar una sentència mitjançant la qual s’aclaria si els requisits establerts a l’article 38.4 del RDL 670/1987 per acreditar l’existència de la parella de fet, amb l’objectiu de generar un dret a la pensió de viudetat, son exclusivament els previstos en aquest precepte o si, per contra, és possible acreditar la seva existència mitjançant altres proves a les legalment previstes.
El cas objecte del recurs de cassació, provenia d’un recurs contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que denegava la pensió de viudetat a una senyora que va acreditar la convivència des de l’any 1965, amb fills comuns i l’adquisició conjunta de l’habitatge.
Aquesta sentència va estimar que aquestes proves no eren suficients per al reconeixement de la pensió, al no ser els mitjans adequats per acreditar l’existència de la parella de fet.
El Tribunal Suprem, a la seva sentència, analitza altres sentències dictades pel mateix tribunal (STS 28/05/2020, STS 09/06/2020 i 07/04/2021), per aclarir que la Sala no té dues interpretacions diferents de l’article 38.4 del RDL 670/1987: en una segons la qual es podria acreditar l’existència de la parella de fet per qualsevol dels mitjans admesos en dret, i l’altra segons la qual només es pot acreditar mitjançant la inscripció al registre corresponent.
Finalment, la sentencia resol que la prova de l’existència d’una parella de fet només pot acreditar-se als efectes del reconeixement de la pensió de viudetat amb els mitjançant assenyalats l’article 38.4 del RDL 670/1987, és a dir, mitjançant la inscripció en un registre específic autonòmic o municipal del lloc de residència o mitjançant un document públic i que ambdós han de ser anteriors, almenys, en dos anys a la defunció del causant.
El Tribunal Suprem justifica la seva postura recolzant-se en sentències del Tribunal Constitucional que estableixen que la pensió de viudetat no és un dret previst en favor de totes les parelles de fet amb convivència acreditada, sinó exclusivament en benefici d’aquelles parelles constituïdes en la forma legalment establerta, sense que això vulneri el dret d’igualtat davant la Llei.
El requisit de la inscripció a un registre ofereix seguretat jurídica en el reconeixement de pensions, evitant la concurrència de reclamacions que podrien portar a una doble meritació de la pensió per part de diferents persones.
A la vista de tot l’exposat anteriorment, la resposta a la pregunta formulada a l’encapçalament és que sí. Les parelles de fet tenen dret a la pensió de viudetat, sempre que compleixin els requisits i estiguin inscrites en el registre corresponent. Per tant, des d’aquest despatx recomanem la inscripció la parella de fet en els registres municipals i autonòmics corresponents.
